Caminant distreta, a un pas tranquil… Sento que l’aire m’acaricia la cara, el meu cabell es mou suaument, respiro profundament… i sento calma.
… Per uns moments crec que estic volant… Em sento invisible per a la gent i el meu cos no té pes.
Continuo caminant amb la mirada fixa en un punt inconnex, mentre sento que volo.
Només sento la meva essència, aquí i ara, una essència volàtil, subtil, vertiginosa i amorosa. La meva ànima s’ha pres la llibertat de sortir del meu cos… mentre camino.
Sense intenció, sense pensar-ho… per uns moments … Em vaig sentir aire, i em vaig fusionar amb ell.
I aquesta meravellosa i estranya sensació… em fa pensar que sí, realment tot està connectat.
La màgia de sentir el nostre ésser… pot transformar-nos.
Mercè Boix
Ceboix – Maig 2017