AMOR. Naixem des de l’amor, perquè som amor.
En els temps que corren, no tothom aconsegueix completar-se com ser de llum, com ser d’amor que som.
Normalment iniciem una carrera a contra corrent, intentant encaixar en la societat que ens toca viure. I comencem a buscar fora, elements, sentiments, persones, situacions, que ens completin i ens omplin aquests buits, que ens provoca, la no identificació del nostre ésser.
Aquesta falta d’unitat en nosaltres mateixos, fa que confonguem l’amor, i no li identifiquem com a tal. Ens atreu, tot el que ens falta. Ens enlluerna dels altres, tot el que no sentim en el nostre interior. Ens adaptem a persones que tenen el que nosaltres no tenim i creiem (erròniament) que ens completen i li diem AMOR.
La veritat, és que només quan sentim individualment amor dins de nosaltres, som capaços de trobar i veure l’amor, no sols en les persones, sinó en tot.
Actualment hi ha una miqueta per cent molt alt, de parelles que se separen, perquè no s’entenen, perquè creuen que no es volen, o el que veig jo, se separen, perquè evolucionen per separat i un, creix més ràpid que un altre.
Aquest fet, fa que els fills majoritàriament sofreixin i els pares evoquin la seva frustració individual, en aquests nens.
És bàsic que els pares mostrin als fills que la separació no és un trauma, sinó una situació de trànsit dels seus pares, és important que els pares siguin conscients que han de retrocedir i trobar aquell amor individual, per a poder transmetre’l sa i pur . I això farà que els fills aprenguin, i es puguin reflectir del procés dels pares.
Com deia abans, venim de l’amor, i aquests nens han d’aprendre bé la lliçó donis de l’inici.
Trobar la seva identitat com a éssers, reconèixer l’Amor que hi ha en el seu interior per a poder veure l’amor, en tot.
Això farà que aquesta nova generació de nens amb pares separats, sàpiguen el procés correcte d’Amor. Voler-se per a poder voler.
I així, poder identificar a les persones que són afins a elles, que portaran el mateix procés i que podran encaixar a la perfecció.
Ja no hara falta completar-se l’u amb l’altre, sinó caminar en paral·lel, pel camí de l’amor i la FELICITAT.
Mercè Boix
Ceboix – Març 2018