Hi ha moments únics a la vida, on sents la necessitat de gravar cada emoció, cada sensació. És una obertura momentània de la consciència, brutal i intensa que t’arranca de l’adormilament en què vivim. Et fa sortir disparat passant de zero a cent en dècimes de segon i després caus en un estat etèric i efímer, on tot succeeix amb molta lentitud, on la intensitat dels sentits s’agreuja i l’amor que habita en tot es manifesta per fer-nos partíceps de la infinitud del tot. I ens recorda el motiu pel que estem aquí. El motiu pel qual la nostra ànima va decidir viure exactament aquesta vida i no un altre i experimentar la vida des del nostre cos físic i mortal, efímer, i ens recorda que estem fets de la font més inesgotable i eterna que és l’amor.
Moments únics
